Entendre per explicar
Jo no volia ser fotògraf des de ben petit. Si quan vaig acabar l’ESO a l’escola Casals-Gràcia de Manlleu hagués tingut cap, hauria estudiat botànica. I si hagués tingut cap i estómac, veterinària.
Amb els anys, tots els camins anteriors han convergit donant sentit a la meva feina actual. Haver crescut a pagès m’ha permès entendre la natura abans que la fotografia. Els estudis abandonats de botànica van donar pas a les fotografies de flora. Les pràctiques de veterinària ajudant al meu pare, a la fotografia de fauna, i les hores i hores llegint revistes d’NBA molt abans de tenir internet a casa, són els meus fonaments de fotografia esportiva.
El bagatge rural familiar et fa estimar la terra, sentir-te arrelat al paisatge sobre el qual camines. A 20 anys però, vaig pensar que també volia veure món, vaig començar a estudiar idiomes, llegir llibres i somiar en horitzons llunyans. Alguns els he acabat veient de ben a prop. D’altres, encara no.
Conèixer món, entendre el que veig i després explicar-ho s’ha convertit en la meva feina, ja sigui a través de les imatges (fotografia i disseny gràfic) o de les paraules (articles, cursos i col·laboracions a la ràdio).